La música valencià està encara de plorera per a retirada de La Gossa Sorda.
Normal. Sempre passa. Amb Obrint Pas va passar el mateix, i així seguirà passant quan els grans grups, icones de la nostra cultura, decideixen que els ha arribat l’hora de partir.
I mentre, tot el mon intentant que es queden, que continuen allà dalt, perquè «és que actualment cap grup està al mateix nivell que xx » (sentit textualment en més d’una i dues ocasions).
No som conscients del potencial dels nostres grups emergents. Si els grans sempre estigueren ahí, no hi hauria renovació, no hi haurien noves cares, sempre serien els mateixos 4. Fins quan? No s’aguanta en peu això. Han d’entrar en l’escena musical el jovent que, nascuts a un altre temps, duen noves idees, noves lluites, noves sensacions.
«Es que tots els cartells son iguals, que canvien!!» diu la gent.
«Buah, aquest any passe d’anar que no va cap grup gran» remuga la mateixa.
No hi ha qui us entenga. Deconstrucció i nous grups. Que ningú no va al cinema perquè «aquesta pel·lícula no l’he vista». Sonaria ridícul, oi? LLavors per què no anem a concerts de grups que no coneixem? Tenim por de que ens agrade?
Però bueno, ja m’he queixat prou, anem al lio: 4 grups que no em perdré del Feslloch 2016
1.- Herba Negra. Els vaig descobrir al Muv!, circuit de música per Russafa. Rap desenfadat, per a ballar amb la cervesa a la mà, però amb la crítica sempre present.
Dos veus femenines, una masculina i un dj. Berta Íñiguez (també canta amb l’Andreu Valor) i Sandra Aragó combinen les seues veus aportant una elegància notable. Ivan Almero «Kpoll» junt amb David de Matías «DJ Nitrofoska» son part dels ja retirats Rapsodes. I això es nota als seus treballs.
Al Feslloch venen presentant «El renàixer d’Abril», llavors estarem allí sí o sí.
2.- Skatuttipresto. Jovent pur i dur. Venen de Godella a partir el panorama. Jo els he vist a un parell de llocs, entre ells el Concert Sense Por als Jardins de Vivers front moltíssima gent i no fallen. Fa res també han petat el Carme. Van tocar també a la Festa del 23 d’Abril a la Plaça de bous, tocaran al Rockejat 2016… He de seguir? Tat que no? Doncs a tots us vull veure a primera fila donant-ho tot quan toquen.
3.- Pupil·les Dilatives. Més dones i més rap. Així dona gust. En un inici eren res, ara queden Mireia i Natàlia, acompanyades en la rereguarda pel jove DJ Rule. Ja l’any passat tocaren al Festivern amb grans sensacions i prou afluència de públic per a ser dels primers concerts. Lletres carregades de lluita i reivindicació, i sobretot feminisme. Estan pujant com l’escuma, per algo serà… Força!
4.- Assekes. Vaig descobrir-los fa reament poc, i he tingut la sort de vore’ls en directe a la Plaça Major de Castelló farà dos mesos. I he tingut la mala sort de no haver-los pogut veure més. Ska-rock dese Benifaió amb dolçaina pel mig, que feia temps que no s’escoltava. Amb un Mero com a públic fidel a tots els seus concerts, dona pistes que avorrits no son, ni molt menys.
I penseu que açò només són 4 grups d’un llarg cartell de gent que s’esfroça dia rere dia per a que el seu treball i el seu missatge arribe a la gent. Llavors no infravalorem a ningú, ni persona, ni grup ni res. I unim-nos, com la fàbula de la mata de jonc de Muntaner:
«En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà«.
Salut i festa!
